Sovint aquesta regla dels signes ens és difícil d'interpretar. Ens costa trobar un exemple en què tingui sentit real i ens ho creiem perquè ho diu el profe de mates. Fa uns anys, però, un company de feina em va suggerir un context en què aquesta regla té tot el sentit. Si teniu paciència igual us agrada.
Imagineu que caminem rapidet per un llaaaaarg passadís a raó de 2 metres per segon (cada segon que passa avancem dos metres). Suposem també que, en un determinat moment, diguem-li instant zero, ens trobem en el metre zero.
Però tampoc no és difícil entendre que, caminant a aquesta velocitat (+2), dos segons abans (-2) estàvem al metre (-4) [(+2)·(-2)=(-4)].
Continuem?
Ara imaginem que caminem pel passadís en sentit contrari (cap al darrera, vaja!). Això es podria interpretar (i de fet així es fa) com que la velocitat no és 2 m/s sinó -2m/s (un nombre negatiu!).
Podem pensar que, amb aquest moviment, en què ens desplacem cap al darrera (esquerra) a raó de dos metres cada segon (-2), quan hagin passat dos segons (+2) estaré al metre (-4) [(-2)·(+2) = (-4)].
Però, on erem fa tres segons (-3)?. És clar!, si ens desplacem cap a l'esquerra amb velocitat (-2) vol dir que fa tres segons (-3) estàvem més cap a la dreta. Exactament al metre (+6) [(-2)·(-3)=(+6)].
I ja no us atabalo més ... ;-)
